Esplai Flor de Neu

CENTRE D'ESPLAI

FLOR DE NEU​

El Centre d’Esplai Flor de Neu tanca els actes de celebració del seu 40è aniversari

El Centre d’Esplai Flor de Neu tanca els actes de celebració del seu 40è aniversari

El passat dissabte 1 de juny, el Centre d’Esplai Flor de Neu va tancar els actes de commemoració del 40è aniversari de l’entitat amb una festa grossa.

A les 16 h, la jornada va començar amb la celebració d’una eucaristia a la Parròquia de Sant Vicenç Màrtir, que va comptar amb la participació de mossèn Mateu, pilar fonamental de la història de l’esplai, mossèn Anton Roca i el grup Ítaca. A la fi d’aquesta celebració, infants, famílies, exmonitors i tota la família de l’esplai vam participar a una gimcana que ens ajudaria a revelar la història de l’Esplai Flor de Neu.

Ja a les 19.30 h, ens vam reunir tots al Parc de la Foneria, on vam llegir un parlament d’agraïment a tots els qui han ajudat a formar l’esplai durant aquests 40 anys (es pot llegir íntegre al final de la notícia), vam organitzar alguns concursos i vam sopar plegats, aprofitant l’avinentesa per projectar diversos dels vídeos que hem estat preparant aquest any i que mostren el dia a dia a la nostra entitat. Per culminar la jornada d’una forma ben festiva, a les 22 h vam donar inici a un concert que va comptar amb les actuacions de Cesk Freixas i el grup de versions Rocktàmbuls.

Per molts anys més!

Discurs de celebració del 40è aniversari

Bon vespre a tothom.

Avui, una gran família s’ha reunit per commemorar el 40è aniversari d’una part de la vostra vida, el Centre d’Esplai Flor de Neu de Sant Vicenç dels Horts. Per a alguns, aquesta part va significar, en algun moment, una porció enorme de la vostra felicitat i joventut. Per d’altres, un passatge. En qualsevol cas, estic segur que l’esplai us ha deixat una empremta inesborrable.

A finals dels anys 70, un fet va marcar la història del nostre poble. El 1978 arribava a Sant Vicenç dels Horts mossèn Mateu Santacana i Capella, que venia per fer-se càrrec de la direcció pastoral de la nostra parròquia; aquell mateix estiu, Mn. Mateu va fer una excursió amb un grup de joves a Taizé i al Pirineu català. Arran de la sortida, un grup d’aquests joves encapçalat per l’Enric Casas i el Joan Roig va engrescar a mossèn Mateu a treballar pels infants, i l’estiu de 1979 es van fer, a Santa Eulàlia de Riuprimer, les que es convertirien en les primeres colònies del Centre d’Esplai Flor de Neu.

Els anys següents es van seguir celebrant colònies, dividint-les en dues tandes: una per a infants i una altra per a adolescents i, mica en mica, s’anirien construint els fonaments de la nostra entitat. El curs 1980/1981, un sol vot de diferència va decidir el nom de l’esplai, passant-se a anomenar Centre d’Esplai Flor de Neu, i no pas Gripau Verd. L’any següent, les colònies serien de rècord: 131 infants d’entre 6 i 14 anys marxarien al Castell de l’Areny, a càrrec d’un equip de 16 monitors, dos ajudants de monitor i un responsable. Una xifra tan espectacular, però, va desgastar molt a l’equip de monitors, i en resposta a aquesta situació es va decidir fugir de quantitats espectaculars i passar a vetllar per la qualitat educativa, tot formulant els objectius del centre.

40 anys després, aquella iniciativa segueix creixent, amb uns monitors diferents però les mateixes ganes i el mateix entusiasme que el primer dia. Dissabte rere dissabte, els infants més afortunats del poble es donen cita a les quatre i mitja de la tarda per gaudir d’experiències que no poden ser pagades amb diners. L’Esplai Flor de Neu s’ha convertit en una entitat que representa l’energia, l’entusiasme i l’empenta dels joves vicentins. Representa les ganes de treballar per un poble millor, les ganes d’oferir un espai d’oci i lleure pels infants, un espai alternatiu a la realitat social que ens envolta.

I és que a l’esplai anem a contracorrent: si ens diuen que hem de viure enganxats a la pantalla d’un mòbil, marxem 10 dies sense; si ens diuen que el lleure és jugar 24/7 a la consola, ens atrevim a jugar a jocs de tota la vida; si ens diuen que els joves no ens comprometem amb res, nosaltres ens passem un any sencer treballant per tirar endavant aquesta entitat. Us assegurem que, a vegades, tirar d’això, no és senzill. Cal fer encaixar mil factors: un equip de monitors motivat, treballador, imaginatiu… Una parròquia i un Ajuntament que ens recolzin… Uns infants que gaudeixin del que els preparem i que s’enganxin a la nostra entitat… La connivència i recolzament de moltes famílies. Si una d’aquestes potes cau, tota la cadira està coixa.

Per això, avui, aquesta celebració és un homenatge a tots els que formeu, heu format o formareu part de la família de l’Esplai Flor de Neu. Anirem dels més grans als més petits:

PARES I MARES:

Moltes gràcies per confiar en nosaltres. Sabem que molts de vosaltres vau ser nens i monitors de l’esplai i que vau gaudir d’això; sabem que eren uns altres temps, i que l’esplai era dels pocs espais de lleure possibles aleshores. Sabem que ara, els vostres fills, poden escollir quedar-se a casa i jugar en línia amb persones d’arreu del món. Sabem que poden fer infinitat d’esports i d’activitats extraescolars que abans no s’oferien. Sabem que poden fer moltes coses, però que vosaltres els seguiu animant a venir aquí, perquè creieu en el que fem i creieu en nosaltres. I aquesta confiança us la volíem retornar d’alguna manera.

És per això que els dies 27 i 28 d’abril vam preparar una sortida de cap de setmana en què vosaltres fóssiu, junt amb els vostres fills, els protagonistes. I és també per aquests motius que volem seguir confiant en vosaltres i impulsant el grup de Leontompòdiums. Esperem que vosaltres ens ajudeu també i escampeu la veu sobre l’esplai, sobre la nostra tasca i sobre la importància que té per a tots nosaltres.

EXMONITORS, EXMONITORES I TOTS AQUELLS QUE HEU TREBALLAT PER L’ESPLAI:

En un esforç per rememorar vells temps, i si us preguntéssim què us passa per la ment quan sentiu a parlar de l’Esplai Flor de Neu, molts de vosaltres pensaríeu en infinitats d’escenes:

Les hores i hores de cançoner amb una guitarra a la mà, cantant ‘Puff era un drac màgic’, les benediccions de taula que mai s’acabaven perquè sempre hi havia algú que tornava a cridar “Oh pare Déu”, les guerres de foularades (Ara prohibides!), o les nits de bivac mirant les estrelles mentre reflexionàveu fent un “Quedem”, el dia del porc, el dia al revés, les guerres d’aigua i la guerra guarra, les hores de pànxing fent polseres o l’esperadíssim joc de nit de por (ara anomenat nit de misteri), les dedicatòries de l’últim dia de colònies. L’hora dels adéus.

Crec que és impossible, pels que hem viscut l’esplai des de dins, no emocionar-se recordant algun d’aquests moments. Només vosaltres sabeu la feina que comporta formar part de l’esplai, però també només vosaltres sou conscients de l’enorme recompensa i sort que heu tingut, de formar-ne part. Per a nosaltres, els monitors actuals, els exmonitors sou uns referents i uns exemples a seguir: no hi ha any en què, preparant les colònies, no ens inspirem en alguna idea vostra, en algun dels vostres Centres d’Interès o en algun dels valors que ens transmetíeu, quan encara érem infants de l’esplai. Avui, si estem aquí, és també gràcies a vosaltres, perquè vau ser generosos dedicant-nos el vostre temps. Esperem estar a la vostra alçada.

MONITORS I MONITORES:

Vosaltres, nosaltres, som el present de l’entitat. I com a tals, som els màxims representants d’aquesta arreu. Sovint, alguns familiars o amics, que no coneixen la realitat de l’esplai, ens pregunten pel que fem i no som capaços d’explicar-los el motiu pel qual hi dediquem tantes hores. Costa expressar la importància de formar part d’un equip de monitors, quan no hi ets dins, i també sembla impossible fer-los saber que aquest any ens hem barallat, hem plorat junts, ens hem abraçat, ens hem reunit fins a altes hores de la nit i, encara així, quan a alguna de les comissions els faltava un cop de mà, hem estat allà per ajudar-los.

Hi ha moltes coses de les que hem d’estar orgullosos, com ara de la tasca educativa que duem a terme. A la vegada, hem de ser conscients de l’enorme responsabilitat que tenim, perquè, en el seu moment, vam substituir a persones molt bones i ara estem educant als que ens faran el relleu a nosaltres. Per sort, estem convençuts que el que fem és únic i tenim l’energia per seguir mantenint viva la flama de l’esplai. El vostre compromís, la vostra entrega i les maneres en què treballeu, sense demanar res a canvi, renunciat a tot allò i més per seguir tirant d’aquest projecte, diuen molt més de vosaltres del que en sou conscients. Seria molt fàcil ara ser egoistes i estar estudiant o fent els treballs que tots tenim la setmana vinent, però esteu aquí i hi heu estat tot el dia, tota la setmana, tot l’any. I aquest senzill detall, aquest intangible és el que marca la diferència entre una persona i una bona persona. Gràcies pel que heu fet i pel que seguireu fent.

NENS, NENES I FUTURS MONITORS DE L’ESPLAI:

Sou la nostra principal raó de ser. Si vosaltres no gaudíssiu del que fem cada tarda de dissabte, si no estiguessiu nerviosos per marxar de colònies o campaments, voldria dir que fem alguna cosa malament.

Estem tan orgullosos de poder formar part del vostre aprenentatge i del vostre camí cap a l’edat adulta, que quan arribeu a Arrels i decidiu ser monitors, ens feu enormement feliços i tota la nostra tasca pren sentit.

Per això, us demanem que, si algun dia fem alguna cosa malament, si algun dia esteu desmotivats amb l’esplai, si creieu que això no val la pena, que ens ho digueu. Que ens expliqueu els motius que us fan plantejar-vos deixar l’esplai, perquè us assegurem que farem el possible perquè aquesta sigui la vostra segona casa. Encara que us penseu que no, per a nosaltres, vosaltres sou molt més que els nostres nens de l’esplai: sou també els nostres amics.

El que passa…. que nosaltres som uns amics que us fan córrer descalços a la nit, que us fan penyores a colònies i que us obliguen a passar una miqueta de vergonya. Per això, avui no serà una excepció i els espiadimonis haureu de pujar a beneir la taula davant de tothom!  

No us enfadeu per aquestes gamberrades que us fem, perquè us assegurem que, quan sigueu grans, això serà el que recordareu amb un somriure. Nosaltres trobem a faltar ser nens i marxar de colònies amb els nostres monitors, així que aprofiteu-ho al màxim. No ens falleu i nosaltres no us fallarem. No sabeu les ganes que tenim que arribi el moment que us convertiu en monitors i monitores: animeu-vos-hi, no caigueu en la temptació de pensar només en un mateix, que a la vida hi ha moltes coses boniques a fer, i una d’elles és seguir fent esplai.

Aquest parlament, que espero no s’us hagi fet massa llarg, l’acabarem mencionant algunes de les coses que hem fet aquest any a l’Esplai Flor de Neu i algunes de les que vénen els propers mesos:

  • Cada dissabte a la tarda hem estat fent esplai.
  • Hem mantingut vives tradicions molt nostrades, com la Castanyada, el Sant Jordi, la Cavalcada de Reis, el Carnestoltes (i el ball que ens porta sempre maldecaps a les reunions de monitors per veure qui el balla).
  • Hem marxat de cap de setmana arreu.
  • Hem remodelat el Casal.
  • Hem fet el Sopar de la Fam, recaptant gairebé 1.600€ per la reconstrucció d’un orfenat al Perú.
  • Hem fet una nova pàgina web on, a partir de la setmana vinent, podreu trobar-hi un mapa interactiu amb TOTES les cases i espais on hem marxat de colònies i campaments des del 1979, així com el llistat dels monitors i intendents que van organitzar aquelles activitats d’estiu.
  • Hem redissenyat les samarretes i les dessuadores, que a partir d’avui podeu comprar i començar a portar a tot arreu per fer conèixer el nostre esplai al món.
  • Hem preparat un magnífic casal d’estiu als Salesians.
  • Estem preparant unes colònies molt especials a una casa que ben aviat us anunciarem a les nostres xarxes socials.
  • I hem col·laborat a donar vida al millor poble del món, Sant Vicenç dels Horts.

Poca cosa, eh? Acabem el curs amb un dia esplèndid, amb la millor companyia que puguem imaginar i amb una festa que tot just ara acaba. Gaudim-la, siguem respectuosos i seguim endavant, perquè l’esplai viu. L’esplai viu i avança!

Robert López, responsable del C.E Flor de Neu

Deja un comentario